Fotografia d'en Miquel Salom Rigo

Ja ha passat un altre any. A final d'agost de 2004 ja es demanaven com serien les festes del pròxim any. Doncs l'espera ja ha acabat i com tots els anys ens espera una setmana de jocs, esports, música, teatre... on tots els curiablanquers ens reunim per celebrar les nostres festes de Sant Roc.

Les festes d'enguany li deuen un gran favor a 1987. Aquest any va ser d'allò més normal. S'estrenà "Mujeres al borde de un ataque de nervios", de Pedro Almodóvar; el 19 d'octubre (conegut com lunes negro) la borsa de Nova York caigué en picat; a Gaza i Zisjordània va esclatar un moviment de protesta popular conegut com intifada; el campió de trial Jordi Tarrés es proclamà campió del món per primera vegada,... I és que aquell any, mentre aquí a Mallorca Maria del Mar Bonet estrenava el seu disc Gavines i Dragons i el Tunnel of Love de Bruce Sprinteen donava la volta al món, un grapat d'infants van nèixer a un poblet que no té res que envejar a la resta del món.

I ara, divuit anys més tard, aquests infants hem crescut per ser els quintos que, juntament amb la col·laboració de tot el poble, organitzam les festes.

El concepte de quintos ha anat canviat al llarg del temps. Abans els quintos eren els soldats durant els seu període d'instrucció militar. El sistema de reclutar per sorteig a un de cada cinc homes útils es va introduir a Espanya en els segles XVII-XVIII, per tal d'ajudar als exercits per la falta de voluntaris. Hi va haver nombrosos aixecaments contra aquest sistema de quintes, molt impopular pel seu caràcter obligatori i per la possibilitat que tenien les classes altes de lliurar-se'n a través de pagaments. L'any 1912 el sistema de quintes va ser substituït pel servei militar obligatori que a partir de 2000 va deixar de ser-ho.

Per sort, aviu els quintos ja no són critats a files per l'exercit, sinó simplement uns que han nascut un mateix any. Com nosaltres, que som quintos del 87 i que amb molta il·lusió hem preparat aquestes festes. Esperam que passeu un bon Sant Roc.

Molts d'anys a tots i totes

Andreu Adrover González